Una societat que no reacciona

Aquesta faena de redactor de sermons civils m’obliga sovint a reflexionar sobre la realitat que m’envolta tot buscant respostes a preguntes que bona part de la ciutadania caldria que es fera, ja que naixen de situacions que afecten directament les nostres vides, i són unes respostes que busque sense més mètode que el sentit comú i una enorme curiositat que m’obliga a llegir i a visualitzar columnes d’opinió, entrevistes i reportatges.

Sóc un individu d’una generació que va estudiar l’educació general bàsica durant els darrers anys del franquisme, durant aquell període ens van ensenyar a saber escriure al dictat, d’alguna manera copiàvem doncs allò que se’ns deia sense saber el significat de les frases que escrivíem en el nostre quadern. Potser aquests exercicis eren producte de la dictadura en la qual vivíem.

Quan ens vam posar a estudiar batxiller, ja en plena transició democràtica, en els qüestionaris que acompanyaven els llibres de text va començar a aparéixer una frase que ens va deixar gelats i paralitzats: «razona la respuesta», però com ho anàvem a fer, això, si ningú no ens ho havia ensenyat?

Tinc la sensació que davant la realitat actual a la ciutadania valenciana li passa el mateix que a mi i als meus companys de curs quan ens trobàvem amb aquella frase, i que deixem l’espai en blanc o, pitjor encara, improvisem sovint des de la visceralitat i la burrera.

Alguna cosa deu haver passat perquè la nostra capacitat com a ciutadans davant de la política (no oblidem que política ve de «polis», ciutat, en grec) siga una reacció de passotisme o de silenci, i que com a societat ens deixem arrossegar d’una manera gregària per situacions creades per entitats i individus concrets en els quals la mala fe i la mediocritat formen part del seu ADN, i no siguem capaços de reaccionar per a expulsar-los dels centres de poder i crear anticossos i noves eines (un partit polític, una institució financera, una constitució, no deixen de ser eines) més eficaces i més útils per al benefici de la tota la comunitat.

Aquesta falta de reacció ens pot portar a la catàstrofe com a societat. Si no reaccionem prompte, no eixirem d’aquest forat, cada vegada més negre, en el qual ens han posat.