El cos humà és “la máxima creació de Déu” però els seus feligresos se´l tapen, una contradicció ben curiosa si al paradís els nostres “pares” gaudien nus damunt la gespa. Com el sexe, pecaminós i restringit a la procreació, la nuetat deu ser motiu de pudor i amagada sota la roba. Serà per això que el senyor pontífex utilitza elegants sotanes blanques de milers d´euros i canta misa des d´altars amb aire condicionat de cost milionari; altra contradicció encara més cridanera tenint en comptes la suposada humiltat que caracteritzava a Jesús o a San Pere (el primer Papa). Si continuem amb el llistat de contradiccions d´esta centenaria, impositiva i privilegiada institució, arribem ràpidament a problemes veritablement complexos com la no acceptació de l´ús del preservatiu per a erradicar la sida, el rebuig a la llibertat sexual o als avanços científics i per suposat, dins aquesta “lógica”, el recolzament d´un tipus exclusiu de familia. La constituida després de rebre el sacrament del matrimoni, heterosexual i cridada a la perpetuació de l´espècie, mitjançant la reproducció com objectiu fonamental de la seua existencia. Este i només este tipus de familia és el que està cridat a trobar-se estos dies a Valencia.

Benet XVI, com a cap de tota l´església, representa un model de vida desfasat, jeràrquic i impositiu; l´espèrit ascètic del capitalisme caníbal dels nostres temps, ple de prejudicis, rivalitats interpersonals i distinció social de manera continuada, per motius de sexe, raça o condició económica, la qual cosa xoca de ple amb la Declaració Universal dels Drets Humans, carta que per cert no va signar el Vaticà.

Per tot açò, volem rebre Ratzinguer amb una manifestació ciclonudista antipapal. Necessitem fer-nos escoltar perquè malgrat els pese a alguns, nosaltres formen altra gran familia. Cada dia, a la televisió, a la premsa i a la ràdio es narren els pormenors de la seua arribada, però s´oblida pràcticament a la gran quantitat de persones que no estem d´acord amb la seua doctrina, que no hem sigut convidats a la festa, encara que igualment pagarem els regals. S´oblida a tots aquells que ens sentim vulnerats i en la lluita per la igualtat de drets topetem amb una estaca que si no estirem no caurà.

Ja estan preparant-se activitats de denuncia iniciades per distints colectius socials (quin goig que els ciutadans comencem a mouren´s i que els polítics es queden al marge, és ben clar que no ens representen i anem a aprendre a fer-se valdre sense ells). Jo no t´espere vestit apoia totalment estes propostes però pretén donar un pas més enllà de les pancartes. Volem realitzar un acte que cride de veres l´atenció dels mitjans i provoque la repercussió mediática que esta acció de protesta es mereix. Pensem que la millor manera serà traure-nos el pudor alhora que els pantalons i realitzar una marxa ciclista pacífica durant la visita de Benet XVI a les nostres terres. Potser se refrede abans ell amb l´aire condicionat que nosaltres en porreta.

Les connotacions del cos humà nu, malhauradament, encara són un reclam irresitible per a les càmeres i això caldrà aprofitar-lo.

Este estiu ens visita Benet XVI, el representant de Déu en la terra per a predicar l´homofòbia, la intolerancia, el conservadurisme paternalista mitjeval i la solidaritat hipócrita.

Rebam el Papa tal com Déu ens portà al món, donem-li el plaer de vore-mos nus, demostrem que sí existeix una alternativa a les anquilosades jerarquies capficades a imposar sistemes de valors ja obsolets. Nouets i vulnerables superem els prejudicis escolàstics; des dels més menuts, com el pudor, fins els més esgarrifosos, com la no acceptació de l´ús del preservatiu.