El 28M, el 29M i potser alguns dies més la llengua se'ns assecarà de tant llepar-nos les ferides. Però bé hem de començar a calfar-nos ja el cap i promoure el debat entre aquest 10-15 per cent de gent que ara com ara creu en el país i que no està disposada a atribuir als déus els propis malfats. Recordeu: 'Tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres' (més o menys, vaja).
- La necessitat que el cor té d'il·lusionar-se va ajornar les raons per a l'escepticisme que el cap trobava en la forma i el fons del pacte electoralista i conjuntural que coneixem amb el nom de Compromís pel País Valencià. El procés a través del qual les dues organitzacions principals que l'integren van segellar l'acord ens va posar davant la trista evidència: un matrimoni de conveniència i cada cònjuge més pendent del propi dot que de l'administració de la hisenda comuna.
- Els partits tradicionals, enquistats en les pròpies inèrcies, no són mitjans per servir la gent i el país sinó fins en ells mateixos. A l'espera de reflexions una mica serioses per part d'EUPV i del Bloc, hem sentit dir als primers que el pacte els ha salvat d'un previsible naufragi (els més benintencionats) o no els ha aportat la suma esperable (els més refractaris a l'acord) i als segons, que s'han consolidat com a tercera força municipal (per això, els militants del Bloc, a l'hotel Hesperia les hores de l'escrutini, aplaudien satisfets perquè el Bloc havia aconseguit un nou regidor a Alcoi –el que L'Entesa havia perdut, precisament– mentre el PP hi guanyava per golejada; ni espai per a la cavallerositat els queda). L'infantilisme no és patrimoni del votant inert de dretes.
- Lluny del model –tantes vegades esgrimit per dirigents del Bloc– del BNG, Compromís no ha deixat de ser un poti-poti de sigles buscant el lloc més visible de la foto. El Bloque també és un puzzle però treballa com un tot unit i unitari. O a les antípodes de l'esquerra abertzale (comparació, ja sabem, impossible en tants aspectes) que, forçat per les circumstàncies, canvia de sigles com de jaqueta però manté la fidelitat del seu electorat militant. La meua sogra, votant tradicional del PSOE, va tenir serioses dificultats per identificar la papereta del Compromís, el nom del qual figurava al final de la llarga llista d'organitzacions que l'integren.
- És simplement inconcebible que un pacte subscrit per al Parlament Valencià no es faça extensible en cada poble. Probablement, i pel cas que més m'afecta, si haguessen anat junts a Alcoi –però això ho hauran de dir els entesos en la llei d'Hont o com es diga–avui el PP no hi tindria la vergonyant majoria absoluta.
- No es pot conformar un nou espai d'esquerra i nacionalista confiant, només, en els vots. Aquest país nostre necessita militància i serietat, Compromís, i necessita d'una vegada per totes que els partits sàpien que cap d'ells per separat no serà mai l'Esquerra Valenciana que necessitem. Sap algú on puc traure'm el carnet del Compromís? Hi ha lloc per al majoritari partit dels independents? Els vots seran conseqüència del treball militant, d'insistir amb imaginació i força en les qüestions candents, de la transformació de la cultura política del nostre poble, i no efecte (terreny on no podem competir amb els mitjans omnímodes del poder) d'unes cares boniques per a la campanya electoral.
- S'ha fet una campanya per a la feligresia, per als convençuts, i no per als indiferents i els fotuts. Vaig assistir a un parell de pseudomítings i quasi m'adorm. Hem actuat com si fóssem alternativa de govern i no l'alternativa dels emprenyats, gent assenyadaque té les carpetes plenes de grans propostes però que ni en les manifestacions d'obligat compliment és capaç d'elaborar nous eslògans, objectius immediats, i donar feina a l'energia desbocada del jovent que es posa una senyera a l'esquena, s'amorra a la botella i es fa un fart de botar un dia i dormir plàcidament la resta de l'any. Si tan grans són els problemes de la nostra gent i del nostre país, no entenc com eixim amb tanta alegria al carrer i no amb cara de gos.
- Hem venut la pell de l'ós molt abans de matar-lo, des del miratge que una mobilització sense precedents de la ciutadania (ACPV, Escola Valenciana, Ca Revolta, Ciutadans pel Canvi, Intersindical Valenciana, Compromís pel territori, i més, senyora, i més) ens assegurava l'adéu al PP. El potencial electoral del Compromís no és, de cap de les maneres, estúpid, i s'ha ensumat la feblesa del projecte, en bona mesura amb l'abstenció. L'alegre diversitat de plataformes que intenten resistir l'embat del capitalisme salvatge, la magnitud polícroma dels problemes del país i la gent, no han trobat en el Compromís el discurs polític globalitzador que els dirigís i els donés forma política, col·lectiva.
- El fracàs del Compromís, un fracàs solidari i compartit, i també relatiu (ara hi ha un grup de 7 diputats al Parlament), és l'amarga herència d'una esquerra que es resisteix a renovar llenguatge, formes organitzatives i estratègies, l'esquerra acomodatícia dels grans sindicats, la pura arqueologia del comunisme ortodox, el nacionalisme levitaire que porta més de vint anys mirant-se el melic, el fracàs dels nostres pocs i abnegats polítics professionals.
- Cal integrar l'independentisme somniatruites (el mauletam en general) i el pragmàtic (només a Catalunya, pel que es veu: ERPV). Hi ha feina per a tots i totes des d'una visió oberta entossudida a transformar el país. Acceptar i compartir els somnis de tots no significa renunciar a elaborar les prioritats i treballar amb les urgències.10. Cal que debatem obertament i pública, des de tots els sectors de l'esquerra valenciana. Els continuats fracassos i la magnitud de la tragèdia ens obliguen a assajar noves i revolucionàries formes. N'hi ha exemples arreu però no varetes màgiques. I ningú no farà per nosaltres el que és tasca d'una part significativa d'un poble que es resisteix a sucumbir.
0 comentaris:
Publicar un comentario