M'ha arribat un correo amb aquest missatge. Malgrat que signa un anònim col·lectiu, no puc deixar de compartir moltes de les coses expressades. Lamentablement.
Tinc per principi no deixar-me persuadir per paraules, sinó per raons.
Sócrates
Sócrates
El totalitarisme decolorat del neo-comunisme burgés -sense cap menyspreu als veritables comunistes-, de poltrona instaurat a la direcció d’EUPV no solament ha perdut el poc nord que li quedava, sinó que traeix i nega la pluralitat de la organització.
El càstic indiscriminat però orquestrat per tal d’acallar les veus disidents que clamen alternatives viables s’han convertit en diàries. No hi ha cap proposta que siga sospesada i acceptada pel núcli dur dels agraïts, menys encara existeixen accions encaminades al dialeg.
El discurs únic s’instaura a poc a poc des dels diferents òrgans de direcció fins a les representacions a les institucions, però diferenciat d’aquell que es denuncia del capitalisme i el mon globalitzat, aquest únic a EUPV resulta en si mateix incoherent, però conclou també que ho és d’excloent. No se’ls caurà la cara de vergonya?? Doncs no, més be al contrari, hipòcritament es retro-alimenten de discursos fal·laços amb enemics interns i crides a secundar la creuada contra d’ells. Amb quin rostre isc al carrer a defensar eixe partit que no defensa ni als seus???
Trista realitat la que ens envolta, trista EUPV la que ens estan deixant.
Anònim col·lectiu
0 comentaris:
Publicar un comentario