Primàries a Compromís
Vaga. ¡Per tots!
9 de maig
VAGA GENERAL ENSENYAMENT
HAY MOTIVOS
Per sempre
Setmana Republicana a Puçol
.
19 de juny a València
Concert per no oblidar
.
Marxem!!
.
La vida en 5 botellas
¿Dónde estás tú?
Injusticia
Alberto Montt
Eres la visita
Estadístiques
Naufragios
En poco menos de 72h el Partido Popular ha mostrado -una vez más- la poca tela que queda por cortar en lo que queda de legislatura.
El esperpento que ha supuesto la puesta en escena en Buenos Aires de la candidatura olímpica de la ciudad de Madrid, con una más que amplia presencia de cargos públicos, deportistas, empresarios y resto de la corte faraónica y carroñera que esperaba repartirse el botín de los Juegos al calor del mate argentino, hasta el más que patético espectáculo del President Fabra pidiendo al Congreso
La primera nos devuelve a la España fétida, trasnochada, casposa y soez de lo banal, de lo cutre, de la España dividida y enfrentada, de los ricos más ricos frente a la mayoría más pobre, de fútbol y toros (las flamencas se nos acabaron ya, pero siempre nos quedará el Sálvame y similares). Intentan tapar con la mano de pintura que supone un espectáculo único las miserias que estos mismos indecentes e irresponsables, ridículos representantes de su casta, llevan provocando desde hace mucho tiempo. Manipular y engañar, reconducir la atención hacia un objetivo, supuestamente ilusionante, que desvíe la atención de los problemas reales, cotidianos, por desgracia ya normales y habituales que acucian a la inmensa mayoría de la ciudadanía: sanidad, educación, empleo, ahorro, colegios, comida, vestir, pagar facturas, etc., etc., etc.
La segunda, no es más que la visualización, palpable y definida, de la nula importancia que el Partido Popular de Valencia tiene en el ámbito estatal. Desde la imputación y posterior defenestración de Camps, la subida a la presidencia de un don nadie sin peso específico alguno, con un banquillo de diputados/as populares imputados y/o en procesos judiciales varios -todos ellos por abuso y mal uso de los cargos públicos- y algunos más en ciernes y con algunos afilando la gillotina "para cuando vengan otros tiempos", la dirección nacional del PP prefiere olvidarse del granero de votos valenciano y no acercarse tanto al estercolero del levante español. Ayer, con Zapatero en La Moncloa, se votaba cambiar el sistema de financiación autonómico; hoy, Rajoy dice que no paga. Las víctimas de todo ello, la sociedad valenciana. Culpables o responsables? los mismos que los del accidente del metro. Unos, con la cara dura de subir al estrado a defender lo indefendible; otros, escondidos tras sus silencios o tras los viajes transatláticos. Pero todos ellos demostrando que no valen, no sirven, no quieren que la política cambie y mejore la vida de quienes lo estan pasando verdaderamente mal porque han dejado de ser seres sociales y se han convertido en caníbales y naúfragos políticos.
COMPROMÍS I LERMA, per Pere Mayor
He llegit l’entrevista a Joan Lerma que va publicar El Mundo el passat diumenge i he vist la llum. Ara ja sé que els del PSOE d’ací, que són els qui s’han presentat a les eleccions i no els del PSPV, no han tingut res a veure amb el que ha passat. Varen fer una RTVV plural i democràtica, sense enxufats ni palmeros. I tot això de comissaris polítics i executors (Ximo Puig i Juli Esteve, per exemple), pura mentida.
En el tema de les caixes d’estalvis d’ací i d’allí, els seus representants varen fer el que pogueren, el mateix que els responsables nomenats pel PSOE en el Banc d’Espanya, la CNMV i tota la resta d’organismes.
Observe que al sr. Lerma li preocupa la ideologia de Compromís i un futur acord. A mi em passa el mateix respecte al PSOE, però amb coneixement de causa, ja que els conec i he patit les seues polítiques, els seus enganys i les seues fatxenderies. Pensar a haver de governar junts se’m fa complicat. Sí que sé que la ideologia de Compromís no és la del PSOE.
Històricament, a Joan Lerma sempre li hem caigut molt bé, sobretot si li donàvem suport allà on ens necessitara; en cas contrari, et desterraven amb tota eixa verborrea que ja no ets d’esquerres i bla, bla, bla, bla. A més a més, repartien etiquetes. Tot i que, fet i fet, que ara ens vulguen donar lliçons no deixa de tindre gràcia. No oblidem tampoc que són els mateixos actors i no sé perquè coneixent-los ara com els conec me n’hauria de fiar.
A aquestes alçades dir que ningú fora del PSOE té un projecte de modernitat per eixir d’aquesta situació i que eixa proposta es va extingir en 1995, quan ells varen deixar de governar, em produeix com a poc riure i perplexitat. Tanmateix, em va agradar això que cal defensar la política feta pel seu partit. Ale!, a defensar el sistema de la mà del PP, amb molts acords inclosos, tant de l’època de González, com de la de Zapatero, que Rubalcaba coneix molt bé.
En fi, passen els anys i els fets i alguns segueixen tan fidels als seus prejudicis, com si res. Doncs bé, a gaudir-ho i que les urnes no vos sorprenguen.
Pere Mayor President de la Fundació Valencianista i Demòcrata Josep LLuís Blasco fundacio@paisvalencia.org
He llegit l’entrevista a Joan Lerma que va publicar El Mundo el passat diumenge i he vist la llum. Ara ja sé que els del PSOE d’ací, que són els qui s’han presentat a les eleccions i no els del PSPV, no han tingut res a veure amb el que ha passat. Varen fer una RTVV plural i democràtica, sense enxufats ni palmeros. I tot això de comissaris polítics i executors (Ximo Puig i Juli Esteve, per exemple), pura mentida.
En el tema de les caixes d’estalvis d’ací i d’allí, els seus representants varen fer el que pogueren, el mateix que els responsables nomenats pel PSOE en el Banc d’Espanya, la CNMV i tota la resta d’organismes.
Observe que al sr. Lerma li preocupa la ideologia de Compromís i un futur acord. A mi em passa el mateix respecte al PSOE, però amb coneixement de causa, ja que els conec i he patit les seues polítiques, els seus enganys i les seues fatxenderies. Pensar a haver de governar junts se’m fa complicat. Sí que sé que la ideologia de Compromís no és la del PSOE.
Històricament, a Joan Lerma sempre li hem caigut molt bé, sobretot si li donàvem suport allà on ens necessitara; en cas contrari, et desterraven amb tota eixa verborrea que ja no ets d’esquerres i bla, bla, bla, bla. A més a més, repartien etiquetes. Tot i que, fet i fet, que ara ens vulguen donar lliçons no deixa de tindre gràcia. No oblidem tampoc que són els mateixos actors i no sé perquè coneixent-los ara com els conec me n’hauria de fiar.
A aquestes alçades dir que ningú fora del PSOE té un projecte de modernitat per eixir d’aquesta situació i que eixa proposta es va extingir en 1995, quan ells varen deixar de governar, em produeix com a poc riure i perplexitat. Tanmateix, em va agradar això que cal defensar la política feta pel seu partit. Ale!, a defensar el sistema de la mà del PP, amb molts acords inclosos, tant de l’època de González, com de la de Zapatero, que Rubalcaba coneix molt bé.
En fi, passen els anys i els fets i alguns segueixen tan fidels als seus prejudicis, com si res. Doncs bé, a gaudir-ho i que les urnes no vos sorprenguen.
Pere Mayor President de la Fundació Valencianista i Demòcrata Josep LLuís Blasco fundacio@paisvalencia.org
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
